VORA EL MAR (Pele MacLeod)

Vora el mar: Si mires amunt hi ha lluna plena, sentint les onades al trencar. Asseguts a la sorra a la platja de Vilassar, recordant la nit de Sant Joan. Des de l’espigó no es veu tempesta, llum de mil colors esclatant. Sorra freda als peus i l’aigua que ens va esquitxant, passejant sota un cel estrellat. I sentir que el cor per fi batega, les nits a la fresca vora el mar. Et bufa el vent a la cara i et deixa els llavis salats, vora el mar. Tots hem tingut somnis d’infantesa. Vull ser mariner I navegar. Tanco els ulls I m’imagino, sóc al mig de l’oceà, descobrint illes noves viatjant. En moments ja podem mirar enrere i veure quin camí hem agafat. Viure intensament, potser és cosa de l’edat, Però aquell nen encara vol creuar el mar. I sentir que el cor per fi batega, les nits a la fresca vora el mar. Et bufa el vent a la cara i et deixa els llavis salats. I sentir que el cor per fi batega, en la immensitat de l’oceà, et bufa el vent a la cara i et deixa els llavis salats, vora el mar.